Hola, a tots acaben de treure el llibre "Geronimo Stilton cinqué viatge al regne de la fantasia" al bloc elracodelsrosegadors.blogspot.com i pots veure el trailer del llibre.
També el calendari del 2011 de Geronimo Stilton.
Un nova col.lecció de llibres grossos dita Croniques del regne de la fantasia, i el primer llibre es diu " El regne perdut".
dissabte, 30 d’octubre del 2010
Novetats novisimes!!!!!!!
Estada a Benassal
El passats dies 14 i 15 d'octubre, el 3r cicle de primaria de l' escola gavina, anarem a Benassal a la colonia Seidia. Alli anarem al bosc, a la muntanya. Feia un fred que pelava. A la muntanya pujarem a l'ermita de Sant Cristofol a 2000 m d'altitud, allí nomes es fa misa una vegada a l'any, i es a la misa del Rosari. Vam aprendre a orientar-nos respecte de l'ermita. Era molt divertit pero a la vegada feia molt fred. Quan estiguerem al bosc vam fer un joc on teniem que anar posant l' informació que demanaven i així el meu grup guanyarem. Vam correr moltissim i en una de les parades on tenim que parar hi havia molts residus olorosos de porc senglar. Que divertitva estar!!! Despres vam dinar i així va acabar l'estada a Benassal.
divendres, 29 d’octubre del 2010
cap de setmana al meu poble.El que fare.
Al meu poble este cap de setmana,anire al cementeri a visitar
els meus iaios.
també anire a la casa de camp i plaja a 150 metres de la plaja.
Segür que no em banye!!!
També anire a casa de ricardo(un amic)
jugare a militars en la casa del poble.
i anire al parc.
joan.
els meus iaios.
també anire a la casa de camp i plaja a 150 metres de la plaja.
Segür que no em banye!!!
També anire a casa de ricardo(un amic)
jugare a militars en la casa del poble.
i anire al parc.
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Cap de setmana de Sara
Hola sóc Sara i vos vaig a contar el que he fet el dissabte. Em vaig despertar i sense que la meva mare se n'adonara, vaig agafar la nintendo. Quan jugava tranquil·lament, va vindre a meva mare i va dir que me'n baixara. Quan estava baix vaig desdejunar i desrpés em vaig ficar a fer tots els deures de la setmana. Quan em vaig alçar per agafar una cosa, em vaig tropeçar amb "Rosita", la meva tortuga, que per sort no es va assabentar. Després d'això em vaig ficar a jugar a l'ordinador per després dinar. En acabar, vaig veure una pel·lícula i vaig acabar el deure pendent.
Després de tot això la meva germana va proposar anar al "pollo campero" i jo vaig acceptar. Soparem creïlles, ars de ceba i de pollastre. En acabar anarem cap a casa i en arribar anàrem al llit. Jo no feia més que pensar en que el proper dilluns Júlia tornaria a l'escola.
Després de tot això la meva germana va proposar anar al "pollo campero" i jo vaig acceptar. Soparem creïlles, ars de ceba i de pollastre. En acabar anarem cap a casa i en arribar anàrem al llit. Jo no feia més que pensar en que el proper dilluns Júlia tornaria a l'escola.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
EL MEU CAP DE SETMANA
Hola a tothom,
Adeu fins aviat
Ahir dissabte pel matí aní a l' assaig general del concert benefic "Africa grita", a la CAM de Bétera (Centre Artístic Musical). L' assaig va estar molt be. Ens eixia molt millor que abans. Ens va dirigir el director de la banda Luis Serrano. Nosaltres som el cor de xiquets i farem el paper del àngels a la peça anomenada " Madre Dolorosa". A la vesprada a Bétera es va celebrar l' inauguració de "L' ATENEU" que es un espai cívic i cultural. Primer Llorenç Giménez va contar contes bastant divertits. Desprès fan fer balls tradicionals un grup de xics i xiques, el grup de musica que tocava era una part de grup "Xé que burrà"amb dolçaines i tabals. Desprès de les danses el grup tocà unes cançons amb dolçaines, guitarres i tabals. Quan acabaren farien un sopar però nosaltres no ens quedarem.
Avui diumenge molt de matí hem arreplegat a una amiga i ens hem anat al Palau de la Musica de València on hem cantat. M'he sentit molt be i sense nervis. El cor de xiquets estàvem a la part alta de la sala al costat de l'orgue, es veia tota la sala menys els que estaven baix de nosaltres. Baix de nosaltres estava el cor d' adults. Eren molts i nosaltres el xiquets uns pocs menys. La samarreta que dúiem era la de tots igual però d'uns altres colors. La meua samarreta era de color lila i la de la meua amiga també. El concert era per recollir diners per a Ruanda, per a Kiziburo un poble on viuen 120.000 habitants, que viuen en condicions inhumanes.
Hem tornat a casa a migdia, hem dinat i estic fent deures. Desprès berenaré, tocaré el violí, soparé vegent " Doctor Mateo" una de les series que m'agrada.
Adeu fins aviat
Carla presenta el bloc i conta una anecdota
Subscriure's a:
Missatges (Atom)